Diagnóstico y tratamiento

Actualmente la PCR-TR es el método de elección para la detección del RVH porque es más fácil de realizar, más sensible que el cultivo viral y detecta RVH-C. Sin embargo, es importante destacar que un resultado de PCR positivo no refleja necesariamente la replicación activa del virus, como lo hace el cultivo viral positivo. Una dificultad con el RVH es la escasez de pruebas serológicas para verificar la infección aguda.

La inclusión de RVH en ensayos de PCR multiplex ha aumentado el número de diagnósticos. Las PCRs más sensibles para RVHs amplifican partes de la región 5′ no codificante. No siempre son selectivas para RVHs si no que también detectan enterovirus humanos. La diferenciación requiere confirmación adicional por ejemplo con secuenciación, aunque se puede utilizar la determinación de la temperatura de fusión como una herramienta de evaluación.

El significado clínico de carga de RVH no está bien establecido. Jansen y col. detectaron cargas de RVH más altas en niños con infecciones respiratorias agudas sintomáticas en comparación con sus controles asintomáticos. Utokaparch y col. detectaron una carga significativamente mayor de RVH en infecciones de las vías respiratorias inferiores en relación a las infecciones de las vías aéreas superiores. Por otro lado, Takeyama y col. no observaron una correlación entre la carga de RVH y la gravedad de la enfermedad.

Ningún fármaco antiviral ha sido aprobado para su uso clínico en infecciones por RVH. Todos los posibles candidatos han resultado ser decepciones. Un inhibidor oral de RVH por unión a la cápside, el vapendavir y el interferón-β inhalado están siendo estudiados. Nuevos modelos murinos de RVHs pueden facilitar el desarrollo de nuevos agentes.

La diversidad antigénica del RVH hace que el desarrollo de vacunas eficaces sea difícil. Por el momento, la única manera de reducir la carga de enfermedad por RVH es la prevención de la transmisión. En un ambiente familiar, las tasas de infecciones por RVH fueron de 1,00 casos por persona entre hermanos y de 0,50 casos por persona entre los padres de pacientes RVH-positivos. Estudios realizados hace 15-25 años mostraron que la principal vía de transmisión es probablemente a través de las manos de los sujetos infectados a una superficie intermedia o directamente a los dedos de receptores susceptibles. El RVH puede permanecer infectante durante al menos varias horas en distintas superficies como pomos de puertas, mangos de heladeras y controles remotos.
Es importante destacar que esta cadena puede ser interrumpida efectivamente por la vieja técnica de lavado de manos con agua y jabón, que elimina al RVH eficazmente. Sin embargo, la desinfección de las manos con ácido cítrico al 2% y ácido málico al 2% en etanol al 62% no reduce la infección por RVH o el resfrío común relacionado con el RVH.

Las técnicas de PCR han permitido detectar además, una correlación en infecciones por RVH y bacterias como el S. pneumoniae. Mientras se desarrollan agentes terapéuticos e inmunizaciones que puedan controlar la infección por RVH, la medida más eficaz de control del mismo sigue siendo la disminución de su propagación a través de medidas higiénicas y sanitarias adecuadas.

http://www.intramed.net/contenidover.asp?contenidoID=80534

Actualment la PCR-TR és el mètode d’elecció per a la detecció del RVH perquè és més fàcil de realitzar, més sensible que el cultiu viral i detecta RVH-C. No obstant això, és important destacar que un resultat de PCR positiu no reflectix necessàriament la replicació activa del virus, com ho fa el cultiu viral positiu. Una dificultat amb el RVH és l’escassetat de proves serológicas per a verificar la infecció aguda.

La inclusió de RVH en assajos de PCR múltiplex ha augmentat el nombre de diagnòstics. Les PCRs més sensibles per a RVHs amplifiquen parts de la regió 5′ no codifiquen-te. No sempre són selectives per a RVHs si no que també detecten enterovirus humans. La diferenciació requerix confirmació addicional per exemple amb seqüenciació, encara que es pot utilitzar la determinació de la temperatura de fusió com una ferramenta d’avaluació.

El significat clínic de càrrega de RVH no està ben establit. Jansen i col. van detectar càrregues de RVH més altes en xiquets amb infeccions respiratòries agudes simptomàtiques en comparació amb els seus controls asimptomàtics. Utokaparch i col. van detectar una càrrega significativament major de RVH en infeccions de les vies respiratòries inferiors en relació a les infeccions de les vies aèries superiors. D’altra banda, Takeyama i col. no van observar una correlació entre la càrrega de RVH i la gravetat de la malaltia.

Cap fàrmac antiviral ha sigut aprovat per al seu ús clínic en infeccions per RVH. Tots els possibles candidats han resultat ser decepcions. Un inhibidor oral de RVH per unió a la cápside, el vapendavir i l’interferó-β inhalat estan sent estudiats. Nous models murinos de RVHs poden facilitar el desenrotllament de nous agents.

La diversitat antigènica del RVH fa que el desenrotllament de vacunes eficaces siga difícil. De moment, la única manera de reduir la càrrega de malaltia per RVH és la prevenció de la transmissió. En un ambient familiar, les taxes d’infeccions per RVH van ser de 1,00 casos per persona entre germans i de 0,50 casos per persona entre els pares de pacients RVH-positivos. Estudis realitzats fa 15-25 anys van mostrar que la principal via de transmissió és probablement a través de les mans dels subjectes infectats a una superfície intermèdia o directament als dits de receptors susceptibles. El RVH pot romandre infectant durant almenys diverses hores en distintes superfícies com a poms de portes, mànecs de gelateres i controls remots. És important destacar que esta cadena pot ser interrompuda efectivament per la vella tècnica de llavat de mans amb aigua i sabó, que elimina al RVH eficaçment. No obstant això, la desinfecció de les mans amb àcid cítric al 2% i àcid màlic al 2% en etanol al 62% no reduïx la infecció per RVH o el refrede comú relacionat amb el RVH.

Les tècniques de PCR han permés detectar a més, una correlació en infeccions per RVH i bacteris com el S. pneumoniae. Mentres es desenrotllen agents terapèutics i immunitzacions que puguen controlar la infecció per RVH, la mesura més eficaç de control del mateix continua sent la disminució de la seua propagació a través de mesures higièniques i sanitàries adequades.

http://www.intramed.net/contenidover.asp?contenidoID=80534

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 14 12 ?